dissabte, 11 de maig del 2013

Barques i depuradores

L'últim dia vam estar veient coses que suraven i coses que no, vam veure que depenia de l'objecte però també del líquid.
Així que avui recordant la última sessió volíem acabar de tancar el tema, preguntant-nos si que les coses suressin o no depenia també de la seva forma.
Així que vam agafar tots una mica de plastelina i en vam fer una bola, vam tirar la bola a l'aigua i vam veure que no surava! Això ja ens ho pensàvem, però el que ens preguntàvem era si canviant la forma de la bola de plastelina podíem aconseguir que surés.
La primera cosa que vam pensar va ser d'aixafar la plastelina però vam veure que seguia sense flotar. Vam estar provant altres maneres però no ens en sortíem gaire. Finalment vam veure que l'única manera que la plastelina flotés era donant-li forma de barca!
Ens van intentar explicar el perquè d'aquest fenòmen, però ens va ser una mica complicat d'entendre. Així que vam decidir que ja aprofundiríem en el tema quan fóssim més grans, de moment el que ens quedava clar és que perquè una barca (o un tros de plastelina) floti el que és important és que tingui forma de barca!



Una vegada les mans rentades (vam experimentar també que la plastelina mullada et deixa les mans (i la samarreta!) totes blaves) vam decidir canviar d'experiment. 

Feia dies que parlàvem sobre l'aigua, però no ens havíem plantejat la importància que té. Així que vam pensar-hi una mica i vam descobrir que l'aigua era important per moltes coses: per hidratar-nos, per netejar-nos, per fer créixer les plantes.... però també ens en vam adonar que la majoria d'aigua la trobàvem als mars i no ens servia per beure perquè era salada o sinó que moltes vegades estava bruta, necessitàvem trobar una solució a aquests dos problemes. 
Per començar vam crear el nostre petit mar dins una olla, és a dir vam posar aigua de l'aixeta i hi vam afegir sal.  A partir d'aqui vam pensar diverses idees de com podríem treure la sal, ho vam intentar amb una cullereta però no ho vam aconseguir, vam pensar en un colador però ràpidament ens en vam adonar que tampoc funcionaria, algú va pensar que si escalfàvem l'aigua potser el vapor s'emportaria la sal. Pensant-nos que ja havíem trobat la solució vam escalfar l'aigua, però vam tenir una sorpresa quan vam tornar a tastar l'aigua després d'haver-la esclafat i vam veure que seguia sent igual de salada! 
Havíem de seguir pensant........però potser si pensàvem en el cicle de l'aigua trobaríem la solució. Ens van explicar que l'aigua que s'evapora dels mars és la que forma els núvols, i tots sabíem ja que la pluja no és salada! L'únic que havíem de fer era formar un núvol. Vam posar un plat sobre l'olla, el vapor d'aigua al arribar-hi es va refredar i va deixar tot el plat moll. I sabeu què? Doncs que quan vam tastar les petites gotes que s'havien format en el plat vam veure que no eren gens salades. Visca, havíem aconseguit tenir aigua dolça a partir d'una aigua salada! 


Però ens quedava un altre problema per resoldre, com ho podíem fer per netejar una aigua bruta. Vam fer tres tipus de muntatge amb unes ampolles d'aigua, en la primera hi vam posar pedres grans, a la segona sorra i a la tercera una mica de cotó. Vam predir que l'aigua passaria més ràpida per les pedres grans però que en canvi quedaria més neta amb el cotó. I realment així va ser. Vam veure que l'aigua al passar pel cotó tardava més però que deixava l'aigua molt més neta. Ara que teníem poca aigua i poca brutícia podíem netejar-la passant-la directament pel cotó però vam aprendre que si en tinguéssim molta el cotó s'obstruiria ràpidament i aniria molt lent, així que el que vam fer va ser fer passar l'aigua per els 3 llocs, primer per les pedres grans, després per la sorra i finalment pel cotó. I hem de dir que tot i que per prudència no la vam tastar, l'aigua ens va quedar força neta! 


Jugant al penjat amb les paraules que havíem après ens vam dir : fins la setmana que ve!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada